Franco mor i neix un Rei

A la mort de Franco, Juan Carlos de Borbón és coronat Rei d'Espanya. El seu discurs de coronación és esperançador per a qui demanen un sistema democràtic, però Juan Carlos I confirma en la Prefectura del Govern a un Carlos Àrias que durant mesos segueix plorant pel recién difunt Cabdill. El Rei decideix així cessar a Carlos Àrias.


La mort.

Franco mor a les 4.20 de la matinada del 20 de novembre de 1975 i és enterrat en el Valle de los Caídos. Juan Carlos Iº és el seu successor com el mateix Franco havia decidit el 22 de juliol de 1969, amb base en la llei de successió de 1947, en la qual es deia que "la prefectura de l'Estat correspon al Cabdill d'Espanya i de la Croada, Generalísimo dels Exèrcits, don Francisco Franco Bahamonde" (art. 2) i que a ell li estava reservat el dret de designar al successor.

Alguna cosa neix.

La coronació es porta a terme el 22 de novembre en les Corts, amb assistència de Caps d'Estat i de Govern que s'han negat a assistir al soterrament del General. I diu el nou monarca en el seu discurs: "Avui comença una nova etapa de la història d'Espanya... Una societat lliure i moderna requereix la participació de tots en els fòrums de decisió, en els mitjans d'informació, en els diversos nivells educatius i en el control de la riquesa nacional. Fer cada dia més certa i eficaç aquesta participació ha de ser una empresa comunitària i una tasca de govern". Franco ja comença a revolcarse en la tomba.

El primer problema que ha d'afrontar el Rei Juan Carlos, és decidir a qui col·locar en les presidències del Govern, del Consell del Regne i de les Corts. Decideix finalment mantenir a Carlos Àrias com Primer Ministre, seguint els consells de la família Franco, dels consellers del Regne i del Cardenal Tarancón. I amb l'ajuda d'Àrias Navarro aconsegueix que el seu antic preceptor, Torcuato Fernández Miranda, sigui nomenat President de les Corts i del Consell del Regne. És un catedràtic de Dret Polític hàbil i intel·ligent, tímid i brillant, però antipàtic i distant, odiat pels franquistes, que va ocupar interinament la Presidència del Govern després de la mort de l'almirall Carrero Blanc, i que té estudiada la forma que es pot produir la reforma del Règim.

Carlos Martínez Schilt.